Avui, dia de Sant Jordi, s’acaba la meva participació en un conte que parla sobre nens i nenes diversament hàbils.
Aquest projecte m’ha ensenyat que les maneres de funcionar, percebre i sentir son tantes com persones hi ha al món. He après que l’acceptació de la diferència, sigui quina sigui, i la voluntat de comprendre l’altre, és el que ens fa créixer.
He après el valor de la desconnexió i la «toma de tierra» que és la meva família
He après que hi ha persones que em demostren que els hi agraden els meus dibuixos amb abraçades llargues i apretades. I això és el que m’agradaria recordar d’aquest projecte.

Cartell de la presentació

Imatge de portada:

Proves d’una samarreta